El fet d'haver de reflexionar cada dia al final de la jornada sobre el dia amb els nens ha fet que avui es produís d'una altre manera. Els pensaments corren veloços pel meu cap i encara no se ben bé perquè estic escrivint.
Em sento estranya, més sensible de lo normal, m'afecten més les coses insignificants: un cap de setmana que esperava amb il•lusió i que no es farà, el no veure'l, el haver de fer coses i deixar-les per més endavant. Escoltar cançons maques i sense voler veure com una llàgrima cau per la meva cara. El motiu? m'agradaria saber-lo jo també.
Avui la ment no està sent bona amb mi, fa que pensi en coses que no vull penar, que miri coses que no vull mirar, que em preocupi per coses que no em vull preocupar, i tot i així hi penso, ho miro i em preocupo.
Escoltar cançons i recordar moments que estan invaits per altres records, records que fan somriure, que recordes hores abans paraules dites a una persona. I l'únic que es pot fer es seguir, seguir endavant. Cançons que fan que escoltis altres cançons i que comencis a tornar a la realitat, pensant en el temps que has perdut i que has de recuperar.
Són simples reflexions, que poden amargar la tarda a algú quan menys s'ho espera.
1 comentarios:
Aix, pobreta! Ara t'has rallat tu també??? Si és que som un cas!!!
Jo avui torno a estar sensible i porto tota la tarda plorant, però no és pel mateix que ahir. Jo que sé de cop m'entra plorera. Deuen ser les hormones o algo jajajaja A lo millor t'ha passat això pel mateix :)
Publicar un comentario