Tu :)

Tan sols parla, tan sols guia´m
tan sols porta´m, tan sols digue´m
com buscar-te, com trobar-te
si tu volguessis
creuaria pel temps per estar amb tu
abans de l´hora i per sempre.

Reflexions diaries que porten a altres tipus de reflexions

El fet d'haver de reflexionar cada dia al final de la jornada sobre el dia amb els nens ha fet que avui es produís d'una altre manera. Els pensaments corren veloços pel meu cap i encara no se ben bé perquè estic escrivint.

Em sento estranya, més sensible de lo normal, m'afecten més les coses insignificants: un cap de setmana que esperava amb il•lusió i que no es farà, el no veure'l, el haver de fer coses i deixar-les per més endavant. Escoltar cançons maques i sense voler veure com una llàgrima cau per la meva cara. El motiu? m'agradaria saber-lo jo també.

Avui la ment no està sent bona amb mi, fa que pensi en coses que no vull penar, que miri coses que no vull mirar, que em preocupi per coses que no em vull preocupar, i tot i així hi penso, ho miro i em preocupo.

Escoltar cançons i recordar moments que estan invaits per altres records, records que fan somriure, que recordes hores abans paraules dites a una persona. I l'únic que es pot fer es seguir, seguir endavant. Cançons que fan que escoltis altres cançons i que comencis a tornar a la realitat, pensant en el temps que has perdut i que has de recuperar.

Són simples reflexions, que poden amargar la tarda a algú quan menys s'ho espera.

L'estiu s'acosta...

Un altre curs que s'acaba... encara que hem queden dos exàmens per endavant, però ja sento l'olor de les vacances. Tinc una certa contradicció amb mi mateixa, vull i no vull vacances d'estiu, però tinc els meus motius. En vull, perquè és la meva època preferida de l'any, encara que s'hagi de treballar, està dos mesos al costat del mar i poder-me adormir amb el soroll de les onades és fantàstic, però enguany no vull que sigui estiu, i quan sigui estiu vull que un dies en concret passin molt ràpid, i es que ell, la persona que més m'estimo no estarà al meu costat. Tot i així, se que estarem units per aquest sentiment tan fort que tenim tots dos.

L'estiu de l'any passat em va portar una gran pèrdua, la pèrdua del meu gosset, i el trobo tant a faltar que a dia d'avui a vegades encara penso que està per casa. Espero que enguany em porti coses bones, mil i una anècdotes per contar o dies maravellosos per fer feliç al màxim.

Estiu t'espero amb il·lusió :) Perquè quan s'acabi la primavera portaré mig any amb ell, el petitó!

Amb moltes ganes de somriure cada dia