skip to main |
skip to sidebar
S’acosta la primavera, deixem enrere un altre hivern. Però aquest hivern ha sigut ben diferents de tots els que he passat. Aquest hivern el vaig començar al teu costat i és el primer, junts, dels molts que ens esperen. L’hivern, que et porta fred, foscor i melancolia, que molts dies desitges que arribi estiu, enguany per mi no ha sigut així, cada matí m’aixecava dient quin gran hivern que m’espera. Ha brillat com mai, i m’ha omplert d’alegria. Cada dia que he passat amb tu ha sigut únic. Hem passat un Nadal que se’ns dubte cap dels dos oblidarem, les nostres trobades sense rumb, les estrelles en nits que et congeles de fred, les mirades, les paraules, nosaltres. Perquè aquest hivern ha començat la nostra història, una història que marca l’inici de la millor vida vivida que es pot imaginar. Al teu costat sóc realment feliç, tu has fet que sabes que és la felicitat. Els dies van passant i encara em sembla increible estar al teu costat, encara sento les papallonetes al meu estómac cada vegada que et veig. I així serà sempre, aquesta sensació no marxarà, perquè amb tu es amb qui realment vull estar. Gràcies per totes les estones viscudes, gràcies per donar-me el millor hivern de la meva vida.